0
POPSPobres o forasters? Cardús adverteix de l'error de fallar en la diagnosi de fets com els de Salt per culpa d'una mala consciència que volem esborrar donant la culpa a la societat i a la pobresa. Però, evidentment, sembla que hi ha un problema d'identitat i d'identificació.
0
POPSPoder i llenguatge No diu res de nou, Ramoneda, però convé recordar-ho: el llenguatge economicista amb què se'ns volen fer passar certes decisions dràstiques inclou no sols economia, sinó també poder, posició, privilegi i una molt negativa preponderància del poder econòmic sobre el polític.
0
POPSEl valencià a València No hauria de ser -no és- tan difícil mantindre aquestes actituds; són importantíssimes. A vegades, però, s'han d'entrenar una mica -per tot el "background" que portem.
0
POPSMajoria líquida Molt interessant pel concepte que aporta: els pobles d'ara no són tan monolítics com els del passat, però encara són pobles i la voluntat individual s'incardina amb la col·lectiva. Però portat a l'extrem una majoria tan líquida pot vore's privada de qualsevol identitat.
0
POPSDits, ditades, dígits (i Wikileaks) Molt interessant anàlisi de Ferran Sáez en la seua línia d'explicar els nous paradigmes del món "digitalitzat" (aquesta vegada amb Ipad i metàfores incloses) que suposen un canvi de model radical i, per tant, cal reflexionar-hi. Potser no té en compte altres aspectes presents en el cas Wikileaks, però, en tot cas, la reflexió val molt la pena.
0
POPSEl monstre Basant-se en Tocqueville, Mira analitza com el monstre que ens immobilitza i que utilitzen els poders és la tendència a tancar-se en els petits egoismes i la preservació del propi benestar. Ara, sembla perillós unir "l'estat del benestar" a això, sense matisar un poc més.
0
POPSMandra Fa mandra, però hem de trobar els amics a fora.
0
POPSWikileaks Un dels articles més interessants al voltant d'aquest fenomen ja que transcendeix la simple discussió sobre els fets filtrats i remet a les qüestions més importants sobre el periodisme, la llibertat, la privacitat, etc.
0
POPSApocalipsi o salvació Melcior Comes ens dóna una clau a aquesta obsessió de l'ésser humà per sentir-se a frec del col·lapse o del paradís. L'explicació, basada en la vanitat, potser s'hauria de complementar, però l'advertència contra l'historicisme és importantíssima
0
POPSEstat necessari (però quin i com?) Mascarell argumenta en la seua línia habitual, però no se li deixa de veure la decepció per l'absència d'interlocutors "federals" a l'altra banda. És per això que és una miqueta més explícit que en altres ocasions a dir: necessitem "estat", si no és possible compartit, haurà de ser propi.
0
POPSPUNT I FINAL Cardús analitza el punt i final que marca la sentència del Tribunal Constitucional respecte a les ambigüitats que a Catalunya sostenien el discurs autonomista: només a Catalunya perquè l'altra part mai es cregué que hi hagués un pacte o que simplement existís la plurinacionalitat. Com assenyala Cardús, davant d'això és penós i patètic com la resposta dels polítics de sempre és dissimular i fugir cap endarrere intentar encolomar els mateixos tòpics que han quedat clarament demolits per la sentència.
0
POPSÉs possible el debat? Sáez es planteja si en la nova àgora, que trenca les regles dialogals de l'àgora democràtica grega, encara és possible el debat. La seua resposta matisadament negativa provoca un profund neguit sobre el funcionament de les societats actuals.
0
POPSCONTRA EL MIRATGE TECNOLÒGIC Dos aspectes importantíssims en l'article de Ferran Sáez: les limitacions de l'ésser humà que són les mateixes encara que es multiplique la capacitat de rebre informació i -potser més important- l'absurd de basar el que han de ser projectes socials i polítics en meres contingències tecnològiques
0
POPSTRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA Cal recordar que els processos històrics i les decisions col·lectives són complexos. Cal treballar per buscar noves vies, però no és per a demà
0
POPSESTÀNDARD I PODER POLÍTIC Albert Pla ens recorda que la supervivència d'una llengua estàndard és principalment política abans que no cultural: els exemples són clars. Per tant, sembla que tot intent d'aconseguir una major unitat entre els dialectes en favor d'un estàndard mutu és inútil si es planteja només en el plànol cultural. Potser es pot matisar, però sembla clar que la clau política és la gran clau de volta i el gran impediment actual.
0
POPSQuè és una nació, avui? Encertat anàlisi de Mira en què recorda que dels importants atributs "nacionals" l'únic que queda avui és el cultural, lingüístic, identitari. La conclusió és clara: si ens entossudim en l'aspecte econòmic cometem un greu error conceptual ja que es pot canviar això sense tenir nació. Cal tornar la vista al que ens fa una nació.
0
POPSSOCIETAT DE CONSUM Sí, fa molt temps que s'arrossega, però com es pot constatar, ha acabat triomfant i configurant la identitat i les maneres de comportar-se. La societat de consum, això sí, acompanyada de la societat "líquida" del crèdit, de la compulsió i del desig.
0
POPSNOU DETERMINISME El determinisme biològic ha substituït a l'econòmic i com aquest pot esdevenir una excusa per no fer-se responsable dels propis actes. La comoditat aparent té la contrapartida de mals importants a nivell individual, ètic i social
0
POPSDictadura de l'opinió Una de les claus de la política i la societat actuals. I és transversal: afecta a qualsevol ideologia política. Serà difícil eixir-ne
0
POPSHimnes, integració Cada dia es comprova això: des d'Espanya no ha sorgit ni sorgirà mai un Mandela: no acaben d'entendre que hi haja llengües, cultures, tradicions diferents que vulguen estar en peu d'igualtat. Per a ells és un "lo tomas o lo dejas". Com comenta Bosch en un altre article, acceptarien abans la independència que la igualtat.
0
POPSQuin és el nostre vaixell? En poques paraules i la metàfora del vaixell, Villatoro resumeix clarament el conflicte Espanya- Catalunya...amb el punt amargant del final.
0
POPSLA NACIÓ -VISTA PER L'ALTRA PART- Des d'aquesta visió la nació catalana és a tot estirar admissible com a sentiment, mai com a realiat política. Molt significatiu l'entossudiment de l'autor a definir la nació catalana com d'arrel herdereiana i negar-li la possibilitat de constituir-se com a subjecte polític de soberania -naturalment no explica perquè això no és possible-. Significatiu la definició que fa de l'estat com a estat unitari quan la setmana anterior un altre articulista del mateix diari i en la mateixa tendència el definia com a federal -s'aclariu?- i amb tots els tòpics habituals en la qüestió lingüística.
0
POPSLínies mestres economia espanyola Es podrà estar més o menys d'acord amb les propostes però crec que les premisses i l'explicació dels mals de l'economia espanyola són clares i encertades i expliquen -entre altres coses- el baix interés per la formació en un primer nivell i els fracassos cíclics d'aquesta economia centrada en sectors de poca formació i innovació. És molt interessant llegir-lo tot sencer; no he pogut arreplegar-hi les propostes finals.
0
POPSEstúpids i altres Ja conegut, però interessantíssim i diviertit de revisar. Cal remarcar que hi ha quatre categories de persones (incauts, intel·ligents, malvats i estúpids) però agrupades en dos: els estúpids i els altres. Higiènic per recordar que, a vegades, cal fugir-ne i evitar perdre el temps.
0
POPSNació i administració: català i ciutadà de Cat. Cal recordar la diferència i les conseqüències que se'n deriven. Els que tenen la nació per l'administració acaben sempre demostrant als altres que no en tenen, que la seua nacionalitat és una subdivisió administrativa seua; cal traure'n les conclusions. I com recorda Sanchis, no és un debat passat, ni poc important ni se'n pot un escapar dient que és "ciutadà del món"
0
POPSNació, sobirania política, pacte Villatoro, senzill i encertat en recordar les conseqüències polítiques i pràctiques de poder definir-se com a nació i en queixar-se que això no puga ser definit pels interessats.
0
POPSUna voluntat, un moment, dues visions O més. Contraste dos articles del mateix dia: un de Cardús; l'altre de Mascarell. Més complementaris que no puga semblar malgrat les discrepàncies en algun punt. Voluntat de construir una nació no essencialista; discrepància en l'estratègia i el moment polític: mentre que per a Mascarell encara estarien totes les vies obertes (s'entén, però és difícil demanar alhora rigor autonomista i independentista), per a Cardús estem vivim un moviment tectònic de futur no assegurat però que tanca ja algunes solucions fracassades.
0
POPSQuè cal per ser nació? Qui ho decideix? L'article està trencat en dos, però tot ell és impagable: el nou negacionisme que té en comú amb el nazisme el fet de negar la humanitat de segons quines persones; i el negacionisme de les nacions que remeten a eixes discussions predemocràtiques sobre la humanitat de certs grups
0
POPSPaís visible L'autor interpreta la vitalitat tecnològica de la Catalunya prèvia a la Guerra Civil com a mostra de l'existència d'un país real basat en la reflexió sobre què es vol ser i que havent buscant l'encaix, ara s'adona que calen altres vies. Més dubtós el comentari subordinat sobre la invisibilitat assumida pels mateixos historiadors en no donar rellevància al factor humà
0
POPSEspanya-Gibraltar-Catalunya Arran d'una revifada de la reivindicació sobre Gibraltar, l'autor posa en qüestió les característiques d'un nacionalisme espanyol etnicista o culturalment excloent que no integra les minories d'altres cultures sinó per "el derecho de conquista". Molt interessant complementar amb el "Trossos" de Villatoro sobre el mateix tema el dijous d'eixa setmana en què opina que aquest nacionalisme es mou per l'imperatiu geogràfic i per una desconfiança a la moral burgesa, mercantil, econòmica i moderna representada per Anglaterra o Catalunya davant de l'heroica o mística castellana.
0
POPSLlimbs o procés d'independència? Arran la constatació que el moment actual suposa la fi del model de la transició i la definitiva constatació de la impossibilitat d'encaixar amb Espanya, i que ningú troba eixides convincents, Cardús proposa canviar de model. Ara bé, si ell mateix reconeix certa "provincialització", com aconseguir que el motor siga potent.
0
POPSLes masses La mort de Michael Jackson dóna peu a Ferran Sáez a bastir una reflexió de les masses com a subjecte polític i social que fa cent anys feia por i ara sembla un magma alienat. ¿Alienació col·lectiva, alienació tutelada, esclat violent o alliberament?
0
POPSPer què els clàssics? Sembla mentida que es puguen donar noves respostes a una pregunta tan rebregada. Les de Sánchez Piñol no són exactament noves però se li agraeix la claredat, l'amenitat, la ironia, certa mirada d'antropòleg i la sinceritat.
0
POPSEscola inclusiva o mediocre Una cosa no té perquè implicar l'altra, però com assenyala Patrícia Gabancho, el nostre sistema sembla que dóna per descomptat que sí. Amb el perill que, com a societat, no podem subsistir des de la mediocritat i que tampoc s'acompleixen els objectius de mobilitat social i cultural
0
POPSA voltes amb l'esquerra Ara des d'una posició més "ortodoxa", Ferri critica les polítiques de Tercera Via per velles i arnades, però cal preguntar-se si l'opció que ell proposa no n'és, també, de vella. De tota manera, per a pensar que l'esquerra estiga massa presa d'esquemes ideològics i econòmics nascuts en la dreta
Clips
Latest Pops
Latest Comments
Most Pops
Tags
Print
Save
Turn on live update